Ricard Molins i Boixados
DE LA BENEFICENCIA A LA SOLIDARITAT
Quan les paraules tenen una connotació tan important és imprescindible que els conceptes que representen estiguin molt ben definits i siguem molt curosos amb allò que volen dir realment.
BENEFICÈNCIA:
- Conjunt d'institucions públiques o privades que ajuden de manera desinteressada les persones que no tenen recursos econòmics.
- Ajuda social o econòmica desinteressada que es dóna a les persones que no tenen recursos econòmics.
CARITAT
- Ajuda o auxili que es dóna gratuïtament a qui ho necessita, com diners, roba o menjar
- Virtut teologal, en la fe cristiana, que consisteix a estimar Déu per sobre de totes les coses i el proïsme com a nosaltres mateixos.
SOLIDARITAT
- Fet de ser solidari amb altres, de compartir-ne les idees, els propòsits i les responsabilitats.
Una vegada definides les paraules analitzem el context i veiem com sovint pervertim l’ús d’aquests conceptes. La utilització de la paraula BENEFICÈNCIA esta lligada històricament i en la majoria dels casos a l’ajut dels qui socialment estan més necessitats. Els poders polític, religiós i econòmic ofereixen els seus ajuts mitjançant la beneficència i fan que aquesta esdevingui el fil conductor de la relació personal entre uns altres, fent que apareguin conceptes nous lligats a aquesta paraula: senyors feudals i esclaus, rics i pobres.
Amb la desaparició dels règims feudals i dictadures es van tornar a popularitzar altres paraules com la CARITAT per referir-se al mateix. Políticament més correcte, però continuava utilitzant els mateixos actors socials i el mateix tipus d’interrelació entre ells. El poder polític i econòmic donaven un pas enrere i traspassaven la responsabilitat bàsicament a les institucions religioses, que l’incorporaven com un concepte religiós i de penetració social. Així es desactivava la pressió social on la gent no volia BENEFICÈNCIA i acceptava CARITAT.
Avui, gràcies a les lluites socials i polítiques i als intercanvis de bens i idees entre col·lectius no ideològics que s’interpreten entre ells com a iguals, utilitzem noves paraules que comporten noves formes d’entendre les relacions entre les persones: ONGs, SOLIDARITAT, TREBALL SOCIAL, VOLUNTARIAT...
Per aconseguir una societat on la relació entre les persones sigui d’igual a igual i mai de superior a inferior, ni de ric a pobre, hem de descarregar totes les paraules que utilitzem per a referir-nos a les relacions interpersonals de les seves connotacions polítiques, religioses i econòmiques. Els conceptes de BENEFICIENCIA i CARITAT ja no son avui dia cap exemple vàlid per a les noves generacions que miren endavant i anhelen fer evolucionar les relacions personals al nivell d’igual a igual amb l’ús dels nous conceptes que elles mateixes estan generant.
A forma d’epíleg, cal que les noves generacions, molt més preparades que nosaltres i amb una perspectiva global i nova, agafin les responsabilitats socials substituint els vells gestors i aportant sàvia nova a les relacions entre les persones. No ho tindran gens fàcil, doncs quan els canvis que proposin xoquin contra les maneres de fer i pensar instaurades durant tants anys, contra creences religioses immobilistes o contra interessos econòmics personals, els serà molt difícil vèncer tantes resistències, però la seva joventut, el seu esperit, la seva força i les seves idees noves són l’única esperança d’assolir el canvi que la nostra societat necessita per seguir evolucionant en favor de les persones.
​